The family

ui,ui...aquest tema és complicat de mena.
a casa meva tots som molt especials, i sensibles, ens emprenyem per tot i per tot ens sentim ofesos, som difícils de tractar, la veritat, has d'anar al tanto del que fas i dius, no pots menysprear a cap germà: si a un el convides a un cafè, a l'altre igual, no fos cas...encara que la primera invitació fos per casualitat (res d'etiqueta i invitació personalitzada)...ufff!! i això que són més grans que jo, marededeu, són com criatures!
Ara tinc un embolic entre mans, ho haig de solucionar amb un dinar al piset (cap ha vingut encara i això els preocupa...), fet! el dia del meu aniversari tots com sardines! però el que no es faci per la familia....
I encara dono gràcies, hi ha cases pitjors....