primera recerca boletaire

jeje...avui hem anat a buscar bolets...sí,ja sé que encara és aviat però..hi ha pressa,pressió...qui en trobará més?
ens hem llevat aviadet però com sempre, se'ns ha fet tard i erem a bosc a les 11!!! ja estava tot remenat! jo he trobat 2 rovellons i l 'A. una pila de trompetes de la mort (jo això no els considero bolets i ja hi som! disputa a l'hora de comptablitzar), reconec que les he tastat a l'hora de dinar i eren bones...hum!!!
el més important és que hem estat un parell d'horetes voltant per la muntanya, sense soroll de veïns (que ja els hi val, al mulatitos d'abaix amb la salsa a tota hòstia!)
L'estrella de la sortida ha estat el ratolinet que hem sorprés travessant el camí: era increïblement maco! i d'un gris espectacular, amb uns ullets com caviar i super rodonet...hem dubtat de si era un ratolí, perque es movia a salts,com un cangur diminut...potser era una "musaraña"...

diumenge caminant

Demà tornare a fer la marxa d'Arenys de Munt, 23 kilometres de res. Les males llengües diuen que són més de 23 però no les escoltare d'acord?
Fa anys que no camino tant, a veure com responen les meves caderes...el coet de sortida explotara a les 7:30 del matí....ooooaaaaahhhh!! em sembla que m'en vaig a dormir!
La propera marxa sera la del Montseny , a Sant Celoni, de 25 kms, el primer cap de setmana de novembre...
No podre mai descansar i dir que no a sortir a caminar per la muntanya? em pot...em costa llevar-me, preparar la motxilla, i engegar , però quan sóc allà, gaudeixo com ningú!
Llegia un post on deia que el món embogeix i que tothom es esclau del rellotge, a la muntanya em sento reconcil·liada amb mi mateixa, envoltada d'un entorn "conegut", amable,em sento a casa! respiro i intento quedar-m'ho tot a dins, endur-me l'aire fred i net fins a l'oficina del dilluns.
Podria marxar a viure a la muntanya, no em faria res, amb un hortet, els animalets per tenir vianda, i..això sí, internet!

on eres, perduda?

aquest matí he resolt un enigma , que, sincerament, em tenia preocupada: he retrobat la gateta lletja, esquifida, mal feta i esquerpa que tenim adoptada al garatge on guardem els cotxes!
la pobra ens feia tanta pena que al final vam decidir comprar una mica de pinso i posar-li per allà, a veure si el trobava (je,je...vaja tela! )
La gateta tenia tanta gana que devoraba el pinso i l' aigua, perque vam pensar que potser li entrava set i li vam posar un tupper ple. No la veiem cada dia però el pinso anava minvant... a una velocitat...!
Bé, tot anava rutllant (jo omplia el pot i ella el buidava) fins fa un mes, mes o menys...no coincidíem amb la gateta al matí, no la veiem a la tarda...en fin...vam marxar de vacances i li vaig deixar un quilo de pinso per allà, no fos cas que passés gana! Vam tornar fa una setmana i jo continuava sense veure-la, on era????
Aquest matí la resposta (bé, les respostes) m'han vingut a rebre: se'ls havia acabat el pinso! he vist tres gatets diminuts, de colors, corrents per allà!!! i despres, ha vingut la mare (la nostra gateta, esquerpa, lletja però ara estava grassa!) a dir-me bon dia i a menjar al meu costat (això si, sense deixar-se acariciar -li tinc unes ganes- )
Me'ls he quedat mirant, estaven amagats (o això creien) i em miraven encuriosits, com jo a ells, i la mare-gata ens mirava a tots...tant maca!