difícil

devem estar en epoca d'embafamenta (com diu una amiga meva), de saturació, perque tothom plega d'escriure als blogs. Certament hi ha algú que torna (menys mal!), però són els menys...I és que és molt difícil mantenir una continuitat, requereix temps i esforç, molt d'esforç...a més d'imaginació, perquè ja em diràs si hem de parlar del temps que fa (diuen que aquesta setmana arribarà el fred de cop).
A mi em passa el mateix, contagiada de la mandra imperant, i això que he marxat 7 dies per Castella Lleó, a conéixer món, altres païssos (je,je), altres menjars (cochinillo,lechazo...colla d'infanticides...) i a sobretot a veure vi, molt bo el fan a la ribera del Duero,us ho recomano!
De record m'he endut un herpes labial simple (sort!), es la primera vegada que em surt i diuen que ara ja tinc el virus a dins i per sempre (toma condemna!).
La volta de reconeixement matutina pels blogs s'ha reduit una mica però encara passejo pels tancats, esperant no sé què...en fin...

castilla

estic emocionadissíma! friso per marxar de vacances! i dic bé, MARXAR...perque a l'agost m'he quedat a caseta...buffff!!! quines ganes que en tinc!
ja tinc la maleta a petar, però el cotxe és gran! m'emporto una pila de roba pero crec sincerament que em fa falta, mai se sap...i si plou? i si fa molta calor? i si ni fu ni fa? "per si les mosques" és el lema universal,oi?
em queda 1/2 horeta de feina que ocuparé fent un cafetó i donant enveja a les compis que es queden a "vigilar el fuerte"...
ja explicaré a la tornada...

Taga

Ahir vaig anar a pujar al Taga, desde Ogassa. La pujadeta va estar bé, jo creia que em moriria abans d'arribar...deu meu, quina pujada més llarga! vam trigar 1h 45 min i al cim bufava un ventet fresquet,fresquet (com sempre, alguna cosa m'havia de deixar i va ser el jersei...); la baixada, més curta, d'una hora de rellotge, però no per això més benèvola, em va obsequiar amb una torçada de turmell i una relliscada que podia haver estat d'allò més divertida...

Em quedo amb una frase del llibre de visites que hi ha a bon resguard a la creu del cim:
"el 80% dels accidents succeeixen durant el descens" que graciós! i això ho llegeixes just quan acaves d'arribar...quines ganes!
La nostra signatura no va ser tant original però vam deixar constancia de la nostra estada!
Des d'allà, les vistes són impressionants i les valls, que eren verdes, ens feien veure'ns diminuts, s'està tant bé allà dalt!

m'agrada

Catalunya. Trobo que aquest país és fantàstic: té de tot, està situat meravellosament i la seva (meva) gent i la seva(meva) llengua són espectaculars!

Amor de filla?

com l'any passat, demà penjarem l'estelada al balcó, encara que el veïns àrabs es pensin que torna a ser festa major....

Nosaltres celebrarem la diada pujant algun cim, com ara el Taga (a veure com responen les meves cames...)

I vosaltres?

preparant

preparant les vacances de veritat! el 15 marxem a fer la ruta de la Ribera del Duero!
Ja tenim els hotels reservats (quasi tots) i ara falta anar a la biblio a buscar una guia de les principals ciutats que visitarem: Salamanca (a buscar els papers, je, je), Avila, El Burgo de Osma, Peñafiel, Segovia...i no sé quantes més...el CR-V treballarà de valent!
Mentrestant, com tots els pobres (encara que jo no hi sóc) , vaig a treballar cada dia com una ànima en pena: buuuaaaa!!! quina M tornar de vacances! (Jo he fet unes quantes a l'agost i la resta les faré ara)