ui, quantes preguntes!!! de fet, em van preguntar dos cops: "tu eres de BCN,verdad?" glups!!! massa fashion, ja ho vaig veure de seguida! tothom anava molt arreglat i nosaltres dos anavem de disseny, com dic jo...
la cara del papa era una barreja de satisfacció, per estar allà, d'enyorança,per haver marxat, tot estava canviat (jo el recordava exactament com el vaig trobar...20 años no son nada...) i assegut a la cadira del xiringuito de la piscina feia cara de felicitat,ui, una emoció en mirar les fotos a casa! si miro massa estona les cares dels meus pares em posaria a plorar.
La cara de la meva mare, com sempre, tranquil·la, dominant el terreny, ara estem a casa meva, aquest es el meu poble i per aqui m'ho conec tot. S'ho mirava tot com fent una fotografia, deia que no sabia si tornaria...va voler visitar els ninxols dels avis i em pensava que la liariem...va comprar flors noves, va netejar les làpides....en fin tot molt bé;és una campiona la Carmen!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
El temps passa per tots, i les coses canvien. Ens fem grans?
Bon post, segur que amb temps t'agradarà rellegir-lo.
Bones vacances!!
Publicar un comentario