are you ready?

Divendres no podia amb la meva ànima però hi havia una cosa que em feia resistir i no morir: l'endemà anavem a dinar a Bergamo!! sí,sí !!! les noies (soles, sense mansos) ens anavem de visita a Bergamo!!
Dissabte a les 4:30 del matí estava menjant un bol de cereals amb el ulls tancats...però ja tota arreglada i conjuntada: bambes DKNY, samarreta CUSTO i els meus texans més còmodes, de la LOIS i el meu super maxi bolso de xarol blanc, és clar!
Les 8 magnifiques vam ser puntuals per una vegada ala vida i vam pujar a l'avió super nervioses i emocionades!
Programa resumit:
7:55 enlairament correcte i puntual.
8:00 arribada a Bergamo airport, recollida de mapes i bitllets "Giornalero" per a guiris (nosaltres)
(valeeee...m'he equivocat: vam sortir a les 6:55)
8:50 agafem el primer funicular...merda! la J té vertigen...jajajaja!!!!
9:00 esmorzar de película a la Piazza Vechia de la Città Alta: capuccino, croissants de crema,xocolata,sense res, succo de arancha esprimutta, xocolata (voliem cacaolat!!) ...de tot!
12:30 martini rosso e bianco amb aperitivo a la terrassa del castell de Vigilio, agafant el segon funicular. (la J ja s'ha acostumat i a la baixada ja cantava i tot-potser va ser el martini?)
14:00 intentem dinar alguna cosa, però no vam encertar el restaurant i el cambrer era idiota, així, amb totes les lletres, es pensava que no l'entenia i va dir que "aquestes s'esperaran el que jo vulgui per dinar" no sé com es que no vam marxar immediatament d´allà...no m'enrecordo del nom però si mai hi aneu no dineu en un que està a la cantonada dreta de la Piazza Vechia, amb jardi interior!
16:00 inspecció de l'avinguda de botigues de la Città Baixa, impressionant! però no vam comprar res de marca, quins preus!!
19:00 tornada a l'aeroport. l'autobús semblava no arribar mai i quin mal de peus!!!
20:35 totes a l'avió! quins auxiliars de vol (azafatos) més tremendos!!! aquests pringuen, segur, la M, se'n pesca alguna...jajaja!!!! el pobre noi va triar el seient al costat nostre per posar els estris de la demostració (armilla, mascareta d'oxigen...) i li va posar el paraigües pel mig . El noi es pixava de riure , però el més bo és que tot l'avió va acabar reient i aplaudint!!! (el 80% del passatge erem dones...jeje)
Després de l'espectacle d'humor, la majoria vam caure en braços de Morfeu durant quasi una hora...el temps per arribar a Girona i anar a sopar amb els nois, que ens esperaven a la terminal (vam trobar a faltar pancartes de benvinguda, preneu nota! ).
Ah! totes vam carregar els kilos i kilos de pasta que la V va voler comprar, semblavem importadores...espero que ens convidi a dinar un dia d'aquests!
En fin, que si podeu, aneu-hi, val la pena!