tal dia com el 12 de novembre de 2006 vaig decidir deixar de fumar i fins ara ho porto bé. Han estat dies durs , ho reconec, però m'he sentit forta i decidida.
Reconec que estic millor i que respiro millor i que aguanto les classes molt millor que abans. També és veritat que el meu al·lè és normal i que les meves dents s'han emblanquit però m'he engreixat una mica :( ,no noto millora als matins, com altres fumadors, perquè mai m'he llevat tossint.
Tot és qüestió de canviar de rutina, si aconsegueixes seguir la dita que diu "som animals de costums", aconseguiràs acostumar-te a no fumar, encara que recordis com entrava de bé un piti després de sopar, amb una copa de vi a la mà o fent un cafetó...
Ah, em molesta molt i molt la pudor a tabac a la roba i als cabells, més que abans!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Doncs et passa el contrari que a mi. Jo mai no he fumat i en canvi m'agrada l'olor de tabac. El defujo, si estic amb fumadors m'aparto... em molesta perquè m'agrada i no m'hi vull veure temptat.
El meu novio va deixar de fumar de la nit al dia, es va llevar i va dir, prou ja no fumo més. Jo en cambi ho vaig intentar, i després de 15 dies d'abstinència, no vaig poder evitar fumar-me un cigarro en un sopar d'aquells on hi estàs tant agust que per acabar-ho d'adobar et fumes un cigarro. Al dia seguent ja tornava a fumar com abans... Crec que s'ha de tenir molta força de voluntat, et felicito, de veritat!
Et felicito! jo ho vaig deixar però de tant en tant com tu dius, amb el café hi tornava, però s'ha acabat, felicitats!
Publicar un comentario